activitats L'Arqueologia del Gènere i les Activitats de Manteniment.
L’aplicació de la perspectiva de gènere en arqueologia és deutora dels moviments reivindicatius feministes que han denunciat la subjugació de les dones mitjançant les estructures patriarcals i han plantejat la necessitat d’analitzar les “raons” per les quals s’havia arribat a aquesta situació; alhora, veure si aquestes eren un fet natural i existiren de sempre i arreu, o per contra responien a construccions històriques, susceptibles de canviar o desaparèixer.
L’Arqueologia del Gènere forma part de les arqueologies crítiques que, des del corrent de pensament post-processual, qüestionen les bases sobre les quals s’ha bastit el discurs i la praxi arqueològica.
L’Arqueologia del Gènere critica una explicació suposadament objectiva del passat que es presenta com un procés que du inevitablement i de manera justificativa al present. Per contra, s’arrenglera amb la defensa d’una ciència amb principis ètics que permeti explicitar-ne les injustícies, les desigualtats i les invisibilitzacions de determinats sectors de la població en funció del sexe, edat, classe, ètnia, condició sexual i ideologia.
L’Arqueologia del Gènere assumeix la influència que el context formatiu i ideològic de la persona que investiga té en la interpretació que aquesta fa del registre arqueològic i denuncia els biaixos androcèntrics, eurocèntrics i positivistes amb els quals s’ha estudiat el passat. Biaixos sobre la importància atorgada a determinats fets històrics i al silenciat d’altres i, sobretot, respecte als valors i criteris emprats per a explicar i perioditzar la Història (guerra, evolució tècnica, competitivitat, acumulació de riquesa i aparició de les desigualtats, l’origen de l’Estat...). Exemple d’aplicació d’un punt de vista diferent és l’Arqueologia de les Activitats de Manteniment, proposada fa uns anys per arqueòlogues catalanes: una nova visió del treball, especialitzat en la cura i el benestar de les persones, que s’esdevé en la quotidianitat; són activitats imprescindibles per a la vida, com ara l’alimentació, la higiene, la cura de les criatures, les persones malaltes, disminuïdes i velles, l’elaboració de la vestimenta o la socialització; activitats que han estat tradicionalment responsabilitat de les dones i que mai han tingut reconeixement social ni econòmic, i de manera recurrent, menyspreades. Són treballs imprescindibles per a la vida humana, sense els quals no hi hauria vida social.
Per tot el que hem exposat és imprescindible i irrenunciable la presència d’assignatures de gènere en els ensenyaments d’arqueologia.
Al workshop s’han convidat professores i arqueòlogues de referència en Arqueologia del Gènere, la vàlua de les quals està avalada per la seva activitat docent i investigadora en el marc universitari i científic i per la repercussió i reconeixement de la seva tasca a l’àmbit acadèmic estatal i internacional.
El workshop se centrarà sobretot en elaborar un estat de la qüestió actual de la investigació en Arqueologia del gènere i de la seva impartició a la universitat.
Presentació
9:00-9:30h.
Ilustrísimo Sr. Josep Salom. Alcalde de Tona.
Serveis Territorials a la Catalunya Central. Departament de Cultura.
J.M. Rueda (Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya).
AcuCALL
“Treball i poder en els orígens de la discriminació”
9:30-10:00h.
Assumpció Vila i Mitjà, arqueòloga, professora d’investigació CSIC (jubilada), Barcelona
“Arqueologia del Gènere i de les Activitats de Manteniment”
10:00-10:30h.
Sandra Montón Subias, investigadora ICREA, UPF. Barcelona
”¿Cómo sabemos si había desigualdad de género en la Prehistoria? Una propuesta metodológica”
11:00 - 11:30h.
Sandra Lozano Rubio, doctora en Prehistoria, UPF. Barcelona
“Uma ausência presente. Uma presença ausente. Os estudos de género na arqueologia em Portugal”
11:30-12:00h.
Ana Cristina Martins, investigadora IHC Instituto de História Contemporânea Facultad de Ciências
Sociais e Humanas Universidade Nova de Lisboa
“Cuidando las actividades de mantenimiento: Una reflexión sobre la investigacion, la docencia y la divulgación”
12:00-12:30h.
Margarita Sánchez Romero, profesora de Prehistoria, Universidad de Granada
“La docencia e investigación sobre Arqueología y Género. Una experiencia desde la Universidad Autónoma de Madrid”
12:30-13:00h.
Lourdes Prados Torreira, profesora titular de Arqueologia, Universidad Autónoma de Madrid
Visita al Camp de les Lloses.
13:15-14:15h
“Experiència docent i investigadora en Arqueologia de les Dones a la UAB”
16:00-16:30h.
Cristina Rihuete Herrada, investigadora postdoctoral,
Universitat Autònoma de Barcelona
“¿Arqueologia Queer o Arqueologia Transfeminista? Últimos Enfoques en el Estudio del Género en el Pasado”
16:30-17:00h
Enrique Moral, investigador de la Universidad Complutense de Madrid
“El Camp de les Lloses: una mirada al assentamiento a partir de las actividades de mantenimiento”
17:00-17:30h.
Montserrat Duran i Imma Mestres, Centre d’Interpretació del Camp de Lloses.
Maria Dolors Molas, professora d’Història Antiga, Universitat de Barcelona
Avís legal · Política de Cookies · Política de privacitat xarxes socials
